Olives, a s’olivar,
se n’hi han quedades poques;
per això no vui conrar
i tampoc no vui taiar
es verducs que hi ha a ses soques.
Que és de ditxós un fadrí
qui la festetja criada,
perque ella ja està avesada
a gent externa sofrir.
Adiós! ¿Així passau?
I jo tan enamorada!
Quina vida tan sobrada,
estimat meu, que me dau!