Oh Mare de Déu del Carme!
Donau bon temps a la mar,
perque anit s’ha d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i s’estimat qui nom Jaume.

Qui festeja i no té amor,
poreu pensar quin gust passa!
Un granot dins una bassa
ja en deu sentir, de frescor!

Déu del cel faç reverència,
que amb Ell no ens porem posar.
Des que te’n vares anar
a dins Son Roca a habitar,
no em fa profit es menjar
ni es beure ni es conversar
lluny de la teva presència.
I, ara, amb obediència,
et vui servir i estimar.
I, d’altra part, vull pensar
si t’han dat per penitència,
clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la meva mà
un clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la mev amà
un clavell que em varen dar.
I, si no l’has d’acceptar,
de cert que l’hi vui tornar,
que ella ajonoiada està
davant Déu, fent penitència