Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.
Oh cara de carabassa,
es darrer cop t’has casat!
T’has tirat dins una bassa
qui tothom s’hi ha bolcat.
Si sa novia t’és fuita,
d’això no n’has de fer cas.
¿Saps qui tendrà s’embaràs?
Serà es qui la se n’ha duita!