Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Capellans
Poble
Campanet
Núm de glosa
371
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa nora d’es batle, al•lots,
du un vestit que fa mirera;
ella té més festegera
que En Pep Reto no té vots.
Jo som vengut a les fosques
per esmolar-me es queixals.
Oh, mal no hi hagués destrals
per porer taiar cimals
per arruixar-me ses mosques.
Erri, erri, somereta,
erri, erri, aset meu,
prest serem a sa costeta,
ben propet de can Tomeu.
Tradicionari de Mallorca
