Un temps vèiem al•lotetes
que jugaven p’es carrer,
i ara ja les fan fer
ventadors i senaietes,
i, si guanyen tres pessetes,
es diumenges cauen bé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Senalleters
Poble
Artà
Núm de glosa
646
Volum
II
Altres cançons relacionades
Son Uiastre, qui és tan gran,
són nou-centes corterades,
de parets de calç voltades
bones per fer-hi enciam.
I l’amo s’hi mor de fam
per falta de pasterades.
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Jo t’estim més, ramelloi,
que no ton pare i ta mare,
i, en mirar-te sa cara,
tots ets altres me fan oi.
Tradicionari de Mallorca
