Tots plegats mos devertim,
a can Llopis, a la fresca.
I es qui pateix, que patesca
de dolor de sembrat prim.
Me deia, abans d’anar-hí
a començar s’escarada:
Jauràs a la regalada
fins que es sol voldrà sortir.
Aixeca’t, berenarem,
beurem un tassó de vi,
i, quan serem p’es camí,
d’es fred no mos temerem.
Tu duràs sa guiterreta,
jo duré es violinet,
ferem una musiqueta
an aquell Bon Jesuset.