Diumenge arraconaré
tots los meus vestits de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que dur dol de lo seu bé.
A Maria panxes –primes,
ja no ho han de demanar,
perque se varen mejar
quatre mules somerines.
Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.