Es sol ja se tira
darrere una mata
i es majoral nostro
qui perd sa sabata.
S’aigo an es marge va dir:
-¿Qui és qui aquí t’ha posat?
-Es senyor m’hi ha posat,
perque et paràs d’envestir.
-Jo duc s’acte ben firmat
que en temps de l’antiguedat
ja passava per aquí.
S’estimat a mi em descansa:
diu que no festejaré;
i jo per ell no perdré
ningun sopar, d’enyorança.