Ja n’han posada bandera:
vaja, fadrins, a ballar!
I com acabeu es pa,
vos quedarà sa pastera.
Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.