Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Bellesa, Cel i infern, Declaració, Déu, Dia i nit, Estels, Floretes, Mort, Niguls, Passió i enamorament, Sol, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
766
Volum
I
Núm de pàgina
49
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Roseta, da’m alegria
he campat, i Déu sap com.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
ja no faç més que plorar
estant de tu separada.
Tradicionari de Mallorca
