Altres cançons relacionades
Dos enamorats puntosos
que se volen molt de bé,
quan s’enquantren p’es carrer
davant sa gent, se fan morros.
Com mir aquest roseret
de roses enrevoltat,
de coir-n’hi estic privat
ni amb ses mans ni amb ganivet.
Som pobre qui no tenc res;
per això em faç avorrir.
Sa mare d’aqueix fadrí,
¿que se deu pensar tenir
es béns de don Marc Vallès?
Tradicionari de Mallorca
