Anant amunt i avall,
molt de temps per tu he perdut.
Més valdria hagués segut,
no hagués cansat es cavall.
Jo no hi som per s’interés
casar-me amb tu, Catalina;
hi som per una amor fina
que et tenc posada, i no més.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.