-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Camp Semàntic
aràcnics, Arròs, Clan familiar, cucs i mol·luscs, Exaltació i festa, Humor i comicitat, Insectes, Matrimoni, Ormeigs de cuina
Mètrica
7a7b7b7a7c7a7a
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
32
Volum
II
Núm de pàgina
349
Interpretació
Escarabat a) Persona negra i d’aspecte revellit (Mall.). DCVB
Altres cançons relacionades
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
A la Ciutat de Cipel•lo
diuen que hi sortia por:
cent homos armats de cor
mataren una lluerna.
Tu has tengut partits bons,
al•lota, i no t’has casada.
Te’n prendrà com la paparra.
que, com prou s’és passejada,
llavò roman aferrada
veinat d’es forat d’es trons.
Tradicionari de Mallorca
