-Bartomeu, es moix és mort.
-Deixa fer, en durem un altre.
-Duis-lo prest, que mos fa falta:
es ratolins gisquen fort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Moixos
Artà
357
II
Suara m’he baraiat
amb un moscard, cara a cara;
l’he deixat que encara plora,
amb so budellam defora,
d’un cop que li he pegat.
A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Ton pare i ta mare són
dues persones agudes,
però tu, si no li mudes,
ets d’es més ases del món.