Baix d’un uiastre em posí,
em posí a taiar tabac.
Com el vaig tenir taiat,
llavò me vaig adormir.
I, com me vaig deixondir,
mitjanit era tocada.
Vaig dir: -Mesquinet de mi,
l’amor ja estarà colgada!-
Vaig dir a mon cos:- Fé’t envant!
Arribarem prest a casa,
que, si la jove em té amor,
m’esperarà d’aixecada.-
Em vaig posar a caminar,
mir i vaig afinar un llum
a la casa a on anava.
Alegria ja me’n dava,
però encara n’era lluny.
I, com vaig arribar allà,
tir tres macs a la finestra;
i ella, com a jove llesta,
amb so darrer s’aixecà.
Li vaig dir com campava.
Va dir que se despuiava
per tirar-se dins el llit.
Li vaig allargar la mà,
pensant donar-li alegria,
emperò més s’entristia
i se va posar a plorar.
-¿De què plores, amor bona?
Que no t’he servida bé?-
Me va dir: -No ploraré;
lo que em demanes faria
si de tu pogués fiar,
però tenc de reparar
si mumareta ho sabia,
quin barreig me donaria;
me’n som bé per afluixar!
-De ton pare i de ta mare,
bé te’n pots aconhortar
que la mort vendrà un dia
i a tots dos los se’n durà.
No tendràs pare ni mare
ni ningú que te consol.
Llavò pensaràs un dia
en l’amor qui bé te vol.-
La jove tot s’ho escolta
i diu:- Al punt som aquí!-
I li va tancar la porta
i no la hi va tornar obrir.
Ja no era per a creure,
ni tampoc per a pensar:
tenir sa gerra en sa mà,
tassó i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure!
El diumenge, hi va tornar,
tot picat de los sis dies,
i li diu: -Si bé em volies,
tu sol no repararies
a lo que et vaig demanar,
a ino m’ho volgueres dar
ni me digueres que no.-
La jove està enamorada
i el jovenet també
i li va dir: -Fé i desfé
del meu cos, si tant t’agrada!-
Com el jove hagué lograt
lo que el seu cos desitjava,
se va demostrar picat
i féu altra enamorada.
Es dissabtes hi anava
p’es corral, a poc a poc.
La joveneta trobava
que plorava ran d’es foc.
-Plora, plora, joveneta,
tu motiu tens de plorra.
Encara que te rebentis,
amb tu no me vui casar!