¿A on són ses senaietes,
aquelles d’anar a comprar?
Perque anit han de quedar
ben plenes de figues seques.
A la xic-xic!
A la xic-xac!
N’hem d’omplir un sac,
de figues, anit!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Capta de figues
Artà
597
III
Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Una barra tota d’or,
que en deu valer, de diners!
I jo en pagaria més,
Margalida, del teu cor.
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han passada.
Verge de Lluc coronada,
a vós la vos encamín.