-Ave Maria.
El Rei m’envia
que em doneu una fia.
-Digues an el Rei
que no hi ha fia per ell.
Torna arrera, bon caveller:
triaràs sa que voldràs.
-Aquesta vui per esposa,
per esposa i per muller,
perque pareix una rosa
coïda del sant roser.
-Que la’m tractaràs molt bé?
-Quan la reina dinarà,
en cadira d’or seurà,
un punt d’or li tiraré.
I qualque escorretjadetes,
si les ha de menester.
-Du-la-te’n.
-Aquests cabeiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol!
Aquests uiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol! etc..etc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
52
Volum
III
Interpretació
S’asseuen en terra totes les nines; formant una teringa; una damunt les cames de la darrere; o enmig d’elles cap allà on entren els enviats del Rei. La de més enfora; és Na Marieta; i les altres; així com ve bé. L’enviat del rei; o pretendent; pot esser nin
o nina; segons convengui; i aquest diu les primeres paraules. Contesta; sempre; la “Mare”. El pretendent; quan diu “un punt d’or li tiraré “; es du la mà a la boca i fa com qui tirar-li una besada. I en dir “qualque escorretjadetes si les ha de menester”; l’amenaça amb la mà dreta i invertida; fent-la anar de dreta a esquerra. En dir la mare:“no hi ha fia per ell!; el cavaller fa com qui anar-se’n; fins que la mare llavors diu “Torna arrera; bon cavaller”… El cavaller torna a cercar una filla fins que aquestes s’acaben; però queda Na Marieta. Quan la mare ha dit “no hi ha fia per ell”; ja no segueix com les altres vegades; amb “torna arrera”…; sinó que la defensa amb els braços; com qui abraçar-la. Llavors; tots: cavaller i totes les germanes; a cor; canten:
“Aquests cabeiets d’or; etc”; anomenant seguidament; ulls; nas; boqueta; bracets; manetes; cosset; cametes; peuets. Al final; com que la mare no cedeix; sinó que sempre contesta: “Na Marieta no ho vol”; hi van a les males. Mare i filla s’aixequen. Els que
van a cercar-la formen una teringa; un darrera l’altre; agafant-se per la cinta; i l’enviat del rei agafa Na Marieta; que la mare defensa fins que pot. En arrancar-la dels braços de la mare; acaba el joc.
Altres cançons relacionades
Ma persona ja no espera
en el món penes majors
que haver d’estar lluny de vós
una setmana cossera.
Son Uiastre és un lloc gran
que per viure un reinat basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Vint-i-quatre espigoleres
i segadors un mal fi:
per berenar es dematí
basten cinc-centes corteres.
Son Uiastre, regalat
d’ametlers i de figueres.
Hi ha cinc-centes someres
qui, cada any, mene mulat.
Tot es vinya llauradora,
a tret just d’un raconet;
cent homos hi ha de dret
que passegen es vinyet
tot l’any amb sa portadora.
Son Uiastre, regalat
de rates per sa paret;
ja ho sap es nostro moixet
ue, de magre, hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
L’amo que està a Son Uiastre
braveja massa a la una:
ni té cavall ni té mula;
una somera retuda
que li ve just caminar.
Una somera gelada,
que és com un passavolant:
per darrere i per davant,
pertot està esmolucada.
En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Tradicionari de Mallorca
