S’asseuen en terra totes les nines; formant una teringa; una damunt les cames de la darrere; o enmig d’elles cap allà on entren els enviats del Rei. La de més enfora; és Na Marieta; i les altres; així com ve bé. L’enviat del rei; o pretendent; pot esser nin
o nina; segons convengui; i aquest diu les primeres paraules. Contesta; sempre; la “Mare”. El pretendent; quan diu “un punt d’or li tiraré “; es du la mà a la boca i fa com qui tirar-li una besada. I en dir “qualque escorretjadetes si les ha de menester”; l’amenaça amb la mà dreta i invertida; fent-la anar de dreta a esquerra. En dir la mare:“no hi ha fia per ell!; el cavaller fa com qui anar-se’n; fins que la mare llavors diu “Torna arrera; bon cavaller”… El cavaller torna a cercar una filla fins que aquestes s’acaben; però queda Na Marieta. Quan la mare ha dit “no hi ha fia per ell”; ja no segueix com les altres vegades; amb “torna arrera”…; sinó que la defensa amb els braços; com qui abraçar-la. Llavors; tots: cavaller i totes les germanes; a cor; canten:
“Aquests cabeiets d’or; etc”; anomenant seguidament; ulls; nas; boqueta; bracets; manetes; cosset; cametes; peuets. Al final; com que la mare no cedeix; sinó que sempre contesta: “Na Marieta no ho vol”; hi van a les males. Mare i filla s’aixequen. Els que
van a cercar-la formen una teringa; un darrera l’altre; agafant-se per la cinta; i l’enviat del rei agafa Na Marieta; que la mare defensa fins que pot. En arrancar-la dels braços de la mare; acaba el joc.