Son Uiastre és un lloc gran
que per viure un reinat basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Vint-i-quatre espigoleres
i segadors un mal fi:
per berenar es dematí
basten cinc-centes corteres.
Son Uiastre, regalat
d’ametlers i de figueres.
Hi ha cinc-centes someres
qui, cada any, mene mulat.
Tot es vinya llauradora,
a tret just d’un raconet;
cent homos hi ha de dret
que passegen es vinyet
tot l’any amb sa portadora.
Son Uiastre, regalat
de rates per sa paret;
ja ho sap es nostro moixet
ue, de magre, hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
L’amo que està a Son Uiastre
braveja massa a la una:
ni té cavall ni té mula;
una somera retuda
que li ve just caminar.
Una somera gelada,
que és com un passavolant:
per darrere i per davant,
pertot està esmolucada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
32
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Diràs an es meu guerrer,
an aquell fort de quimeres,
que es ferm fort ses trobigueres
i jo lo mateix faré.
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.
Tradicionari de Mallorca
