Ara qui ve s’hivernada,
t’ets casat, germanet meu?
Sense tenir cotonada
s’enredarà es cosset teu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Estellencs
1178
III
Jo em pos darrere sa porta
i no faç sinó plorar;
un abraç li heu de dar
per compte meu, si som morta.
Sa vostra mare, estimat,
diu que no me vol per nora,
i jo preg a Déu cada hora
que ni a Mallorca ni a fora
en trobeu que li agrad.
–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.