Ses perdius van a pareis
i sa meva tota sola;
perdiueta, vola, vola,
i trobaràs ton remei.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Desig, Erotisme velat, Ocells
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1176
Volum
I
Núm de pàgina
73
Altres cançons relacionades
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Tradicionari de Mallorca
