Dels bons tonedors del món
som jo i la gent no ho sap;
només m’embarassa es cap,
perque ses banyes hi són.
Com es meu padrí em servava,
que deia es Crec-en-un-Déu,
tenia dins lo cor meu
s’amor que ja em castigava.
Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.