Jo m’és seguit somiar
i somiar que som ric,
i com estic desxondit
no tenir trast que parar.

A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.

Carta, vés-te’n i fé via:
a Sa Canova has d’anar;
tan prest com seràs allà,
les donaràs es bon dia:
En Jaume Ferrer l’envia
de sa set que va passar.