Es meu minyonet té son
i el durem a dins es llit:
dormirà tota sa nit
content com un rossinyol.
Vou-veri-vou, vou-veri-vou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De bressol
Artà
7
III
Jo cant enmig d’es carrer,
garrida, davant ca vostra.
Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.
Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
per miques de camaiot.
Tots es viudos són dolents
i llavò molt mal pensats:
com que són estat casats,
coneixen es pensaments.