Altres cançons relacionades
Si et resols i amb mi te cases,
l’hauràs avenguda poc:
sortiràs de dins un foc
i cauràs a dins ses brases.
Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.
Edat de quinze anys tenia
com me vaig enamorar,
amb l’intent de no mudra
fins que forçós me seria.
Ja és arribat l’últim dia
que plegats hem de rallar,
perque Déu no em va criar
a lo teu gust, vida mia.
Si jo amb llàgrimes poria
lo teu cor mortificar,
faria créixer la mar
devuit passes cada dia.
I llavó me n’aniria
davant la Verge Maria;
devuit anys hi estaria
sense beure ni menjar.
De tant de veure’m penar,
Déu del cel proveiria!
Tradicionari de Mallorca
