Mu mare no és escapaça
a fer-me mudar s’amor:
a mi em basta es mirar-ló
una uillada mentres passa.

Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.

No et pensis que em sapi greu
que te n’ets anat d’aquí,
que en aquell tibulet teu
ja n’hi seu un de més fi.