Catalina, si poria
alcançar sa teva amor,
tota sa pena i dolor
d’es meu cor s’acabaria.
Tenc sa vista que em fa mal
de mirar dins sa badia.
Oh, Joan! Da’m alegria!
Dóna remei a mon mal!
Fent es lloro, fent es lloro,
’ximateix hi som anat.
Don Toni Coll qui és pujat
posaren en es llevat,
perque tovàs aviat,
coixins de fuies de moro.