Com som a ca s’amitger,
dic: Es voler bé, que costa!
De Fornalutx vénc a posta
i no sé si la veuré.
A Lluc vares anar, a LLuc,
i amb un Lluc t’ets casada.
Si a Lluc no haguesses anada,
Lluc no hauries conegut.
Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.