Cara de sol, com vos veig,
me feis jugar d’astucia.
Tan avinent vos voldria
com sa pell a sa camia,
com ses eines que maneig.
Tal•larera, dau-me pena!
Tal•larera, dau-me’n més!
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
Si jo sabia volar,
unes ales compraria,
i cada moment ‘niria
a veure’l ataconar.