Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona.
Mirau-lo, que encara sona:
que va de vivarronet!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Alcúdia
1990
III
Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.
Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.
Quan sa madona sabrà
lo que han fet a ses gallines,
se posarà a cantar
com ses monges caputxines.