Quan era davant ’Lacant,

Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Llaüts

Poble

Alcúdia

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

S’ase vei de Turixant
sempre va de cul enrera,
però sa nostra somera
sol anar amb so cap davant.

Una corona d’espines
en es cap li han posada.
Oh, ànima tan ingrada!
Com tan poc ton Déu estimes?

Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ena!
Si vós no em donàsseu pena,
jo no penaria mai.