Una dona m’ha dit 'vui
si volia esser es seu genre:
que, si té sa fia tenra
ja la posarà en remui.
Fent sa fotja, fent sa fotja,
vaig arribar an es portell;
i En Miquel de S’Estorell
ja no vol sa moixa rotja.
Madoneta, sa panada
jo sempre l’alabaré;
no vos diré quin gust té
fins que la m’hauré menjada.