Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.
Que és de ditxós un fadrí
qui sega amb s’enamorada,
perque, quan la veu cansada,
cantant la pot devertir!
Hi ha gorrió que diu:
-Bona passada és estada;
mos han presa sa posada
d’allà on tenia s’empriu;
sa padrina de sa mare
ja hi anava a fer-hi es niu.