Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Confiança. desconfiança
Poble
Alcúdia
Núm de glosa
1069
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es meu estimat, com ve,
sempre són les deu tocades;
ha de devertir, primer,
ses altres enamorades.
¿De què freturau, garrida,
tenir tants de servidors?
¿Que no val més un que dos,
i estareu més ben servida?
Jo cobrava ses maietes
damunt sa barca del bou.
M’agraden ses jovenetes
de quinze fins de denou.
Tradicionari de Mallorca
