Amb so cap de sa llendera pega-li qualque botó, farà brunir es carretó per sa vorera de s’era.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Batre
Sant Joan
173
II
Una fadrineta riu quan veu s’estimat venir, i una viuda que deu dir: Ai, si mon marit fos viu!
S’estufa aquest bergantell que li he dada s’amor, i sa meva intenció no és estada mai amb ell.
Petita com olivó era, i no augmentava. Tant com l’abre s’amarava, ella cobrava verdor.
