Altres cançons relacionades
Les teves paraules poren
dar-me vida i dar-me mort;
són com les plantes d’un hort,
que, en no regar-les, se moren.
¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?
En Pendola ja no va
mai a missa ni a l’ofici.
Haurà perdut es judici,
de tant de pendolejar!
Tradicionari de Mallorca
