No us enamoreu, amor,
d’una fadrina veiarda,
que és com la flor d’olivarda:
guapa i fa mala olor.

Tos uis són dues turqueses
blaves; són color de cel.
Tu encatives En Miquel
amb paraules i fineses.

Sa font que apaga sa set,
que és d’enfora d’aquest poble!
Estrella brillant i noble,
més lluny que Constantinoble
aniria per veure’t.