S’escaradera major
que En Juan ’via llogada,
tan prest s’és escagassada,
Margalida, i tu no!
Mirau si és blanc es paper;
vós encara li guanyau:
com el lliri blanquejau,
gentil flor d’aranyoner.
Dilluns ni dimarts vengueres;
dijous no vares venir.
Si dius que ho has de fer així,
careta de xerafí,
no és lo que me prometeres!