A Bellpuig tenc s’alegria
i Sa Jordana tristor;
s’Arrascló hi tenc s’amor
que em turmenta nit i dia.
Qui n’és causa, bona amor,
que estic a llibre de rei,
d’es cap li surti es cervell
com ses bales d’un canó.
A mi, qui rasa la’m dóna,
la hi don caramull, si puc.
Jo no faç cas d’un escut
per conèixer una persona.