Al•lots, no deixeu banderes,
que no hem de fer processons,
i aquests joves de Porreres
no mos hi moguen raons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Algaida
349
II
Com hi vaig començar a anar,
jo no hi tenia quimera;
la jove fou falaguera:
me va donar greixonera
i me va fer enamorar.
Cada vegada que pas
i veig ses portes tancades,
a mi me són punyalades,
i ella sols no en fa cas.
Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.