Jo tenia una figuera
i sa neu la’m va matar:
per broma em varen robar
ses branques, com jo no hi era.
D’es fosser de Santanyí
senten contar coses grosses:
es morts fa caminar amb crosses
i los fa parlar en llatí.
Cada vegada que vénc,
sempre la trob impedida:
qui vos dóna gust, garrida,
si no hi és, no té assistent.