Un homo casat no cerca
més que sembrar i coir;
i vós, com éreu fadrí,
vetlàveu fins es matí
i sols no sabíeu perque.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Santanyí
Núm de glosa
2217
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.
Molt de temps ha que governa
sa vostra fia de mi,
i mai vos he sentit dir:
-’Xa fer, que jo et vui per gendre!
Amor, si de mi t’apartes,
no et pensis que em posi dol:
llavò prendré per consol
que he perdut amb bones cartes.
Tradicionari de Mallorca
