Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Anatomia, Aspiracions i somnis, Declaració, Festeig, La casa, Matrimoni, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2337
Volum
I
Núm de pàgina
140
Altres cançons relacionades
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
M’enviares a dir així
que venies, i no véns.
Jo em pens que t’ho hauré de dir:
Poca és s’amor que me tens.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
