No et sapi greu a S’Aresteta
ni a Culgulutx estar:
taronges t’enviarà
es diumenges, en guardar,
N’Apolònia d’En Gal•leta.
Aqueixa no va de glans
perque en té i los mos dóna.
Jo no m’agrad de persona
que, en conversar, hi pos ses mans.
Caramixa, tira avall,
tu que tens tanta seguera,
que per aqueixa vorera,
tot jeu com una llitera:
no en sortiria un cavall.