De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Autoritats militars, Camí, Cos humà, Desig, Embarcacions, Festeig, Floretes, Passió i enamorament, Peripècia, Submissió
Mètrica
7a7b7b7b7b7b7b7a7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
12
Núm de glosa
876
Volum
I
Núm de pàgina
56
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Oh mon bé, que sou de lluny,
i no pensau a tornar!
Voldria poder-hi anar
a l'aire, així com el fum.
Tradicionari de Mallorca
