Jo no me’n puc anar vespre,
perque encara som fadrí.
¿Que no es pot estrevenir
trobar al•lotes p’es camí
i fer-me jugar sa testa?
Un llegat fii de pagès
sa pensa esser tot lo món.
Clars com es campanars són,
casats, que exercesquen res.
Totes ses rels d’una mata
he de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
unes sivelles de plata.