Altres cançons relacionades
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Ses pobiletes són guapes
perque duen heretat:
jo ho puc dir, que en som passat,
que n’hi ha moltes de flaques.
Un homo que està dejú,
sempre el veuen desganat.
Si jo no hagués berenat,
prompte estaria ajustat
de seure i menjar amb tu.
Tradicionari de Mallorca
