Diu: -Tu ets embustero i fals
i ments a cada paraula.
-Senyor jutge, ara ja passa,
només eren deu reals.
Digau, hermosa sirena,
digau si em voleu bé o no.
De davant l’altar major
n’hi ha que tornen arrere.
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.