S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
Lo moreno és agradós
i lo blanc sempre fadeja;
fadrina que molt braveja
no li trob res curiós.
S’oratge d’es teu ventai
m’ha trepanada una galta,
i jo, pensant que era una altra,
no m’he gosat girar mai.