Lo moreno és agradós
i lo blanc sempre fadeja;
fadrina que molt braveja
no li trob res curiós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Festeig, Gastronomia, Productes alimentaris, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3057
Volum
I
Núm de pàgina
180
Interpretació
Els versos no sempre concorden en significat per falta d’il·lació; com és el cas d’aquesta glosa.
En els primers versos s’expressa la idea de que agrada més allò de color morè que el blanc; perquè sol ésser fat.
En els dos darrers s’expressa la idea de que una dona no crida l’antenció si braveja molt; perquè no és propi d’una dona curiosa.
Altres cançons relacionades
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!
Calamar desgraciat,
no t’acosts a sa femella,
que, si t’aferres amb ella,
quedaràs escalabrat.
Tradicionari de Mallorca
