Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un homo casat no cerca
més que sembrar i coir;
i vós, com éreu fadrí,
vetlàveu fins es matí
i sols no sabíeu perque.
¿Vols-me dir qui t’ha mostrat
tal ofici de fer veta?
Una cosa tan estreta,
i m’hi veig embarassat!
Amic meu, no t’enamores
de fadrina d’Es Llombards,
que ses llebres d’es camp ras
solen esser corredores.
Tradicionari de Mallorca
