Un caragol se’n va anar
a fer sa volta d’Espanya:
duia damunt cada banya
nou mil quintars de safrà.
Mai sé que m’haja enyorada
en tenir s’estimat prop.
Ara m’enyor, perque em trob
enfora d’ell i apartada.
Molt de temps ha que governa
sa vostra fia de mi,
i mai vos he sentit dir:
-’Xa fer, que jo et vui per gendre!