Al•lota, perquè ets gallarda,
fadrina no romandràs:
jo sé un fadrí qui te guarda
com una llebre en es jaç.
Una poma, dues pomes,
tres pomes fan un grapat.
Oh, cor meu desgraciat,
qui les veus i no les tornes!
M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!