A la vorera de mar, una donzella
hi brodava un mocador de fil i seda.
Mentre l’estava brodant, ’caba la seda.
Una barca veu venir de blanca vela.
-¿No em diríeu, mariners, si teniu seda?
-La jove, ¿com la voleu? ¿blanca o vermella?
-Vermelleta la voldria, que el cor alegra.
-Si pujau damunt la nau, veureu la seda.-
Com la jove és dins la nau, s’és dormideta,
i a cent llegos de camí, ja se desperta.
-Mariners, bons mariners, tornem a terra,
que els oratges de la mar me mouen guerra.
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on pare està.
Mon pare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mon pare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré.-
-Voltau la nau, voltau la vela.-
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mare està.
-Mumare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mumare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ma fia, ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on germà està.
Mon germà, quitau, quitau, moros me venen.
-Germana, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Germà, per cent escuts, vostra seria, vostra seré!
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mon bé està.
-Estimat, quitau, quitau, moros me venen.
-Estimada, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Estimat, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Jo per cent i cent-cinquanta, no et deixaria, no et deixaré!

Damunt es terrat d’es forn
han posada bateria
per bombejar Son Auzina,
Son Mulet i S’Auqueria,
Vinagrella i Son Ramon.

Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.