A Búger són bugerrons,
ja no ho han de demanar:
allà tenen ses figueres
a damunt es campanar.
Ses pobres figueroleres
amunt s’hauran d’enfilar.

-¿Això que és es ca de bou
que em voleu acabussar?
Un sou vos gos a posar
que l’agaf amb una mà
i el muny, i sols no se mou!
-Aixuixí que el vaig sentir
baix d’es carro qui cantava,
sa ràbi’ ja em roegava!
Ai, Déu, si fos de vetlada,
m’engana si no li dava
foc an es seu polvorí!
Si t’has de topar amb mi,
ara ja pots elegir
a quin vespre vols venir,
o bé a Búger o bé a Llubí,
que te pag sa caminada.

Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.