Com sent aquesta guiterra
que em dóna la bona nit,
i estic damunt es llit,
d’enamorada que estic,
no toc amb sos peus en terra.
Diràs a sa majorala
de can Xalet d’Aumadrà
que En Miquel Magrana està
com un colom ferit d’ala.
Estimat, jo tenc el cor
que s’encén com una estella
com veig que he d’esser guerrera
d’una que és manco que jo.