Pescador desgraciat,
que vas carregat de canyes,
’gafes es peix per ses ganyes;
quan te’n tems, tens enrocat.

-Mu mare, deixau-m’hi anar,
a casa de sa veinada.
-Vés-hi, ma fia estimada;
torna quan voldràs tornar.
-Entre les vuit i les nou,
mu mare, jo tornaré.
-Ma fia, en haver estat prou,
a su-aquí t’esperaré.

Som animal que de dia
corr pertot i ningú em sent,
i en sa nit, de deu a quatre,
cant sempre de lo més bé.
El sereno.